1. |
L'eter
03:26
|
|||
2. |
El subjecte
01:23
|
|||
3. |
La Veu
03:53
|
|||
L’eternitat és la manca de moviment
el llit on somia la consciència
el negre fons d’un univers lluent.
L’eternitat
el despertar del temps
sense intenció ni direcció
és on rau el res.
L’eternitat és plena d’accions,
emocions, il·lusions i trastorns
però en ella mateixa
res d’això existeix...
L’objectiu del rés dels condemnats
a un instant que s’esvaeix,
l’eternitat és un full en blanc
on s’escriu i s’esborra què succeeix.
L’eternitat és una circumferència
feta de totes les absències
tant imperfecta com el seu defecte
que es diu: VIDA...
L’eternitat és caure en el moment
i no aixecar-se ni exaltar-se,
no immutar-se...
L’eternitat és el que es veu
quan no s’hi veu...
L’eternitat és la mort
que tant temem amb desig...
L’eternitat és el silenci
el silenci d’aquest poema
després de la seva última paraula.
|
||||
4. |
No
04:04
|
|||
Qui és?
Qui sent?
Què creus?
Què vols?
El disseny o jo?
Crec en la creació
sóc amic del creador o no?
Creus, crees?
Hi ha un disseny
hi ha un dissenyador, oh no!
Executo preguntes
imagino opcions o no?
Qui ha dibuixat el meu desig?
Qui ha sentenciat
què m’obliga
a la meva intenció?
El disseny o jo?
Crec en el creació
sóc amic del creador, oh no!
Estic sol en ma dimensió?
Sóc conscient, sóc intenció,
sóc no?
Creus, crees?
Jo em dec al meu disseny?
Quin és el preu
del meu disseny?
Sóc jo?!
Crea la meva consciència
o tan sols sóc observador?
Crea, quina existència?
Qui crea? Què crea?
El disseny o jo?
Crec en la creació
sóc amic del creador o no?
Estic sol en ma dimensió sóc conscient sóc intenció, sóc no?
|
||||
5. |
La innocència
03:28
|
|||
Ets només l’ombra
però tot i així et reconec.
De tot el que et van dir
n’és el secret.
N’ets l’ombra, només.
Rere màscares, sota plecs
Rere màscares, rere precs
Segueix…
No ens van dir com retornar-hi…
Ningú sap com retornar-hi…
Segueix…
|
||||
6. |
L'objecte
05:42
|
|||
Tu assassines l’eternitat.
Quin és l’objecte en què t’amagues?
Quin és l’objecte en el que vius?
L’objecte…
Era clara la nit
tu i jo sols davant el mar
i una intensa carícia de vent
ens feia olorar
la sal de les onades
impactant contra les raconades
de la badia
que responia amb un greu rugit
amb gust d’infrasò.
Quin és l’objecte?
què és l’objecte?
És el fruit de la consciència?
Què és l’objecte
sense el fetitxisme del subjecte?
Era clara la nit
i afortunat el paisatge
de veure la carícia dels nostres ulls
de sentir la nostra conversa
dolçament definint-lo i olorar la flaire
de l’essència que li hem atorgat.
Què és l’objecte
sense el fetitxisme del subjecte?
Només diferents intensitats de calor
fan vibrar els camps de matèria.
Només diferents intensitats d’atracció
ens ajunten o ens separen.
Només diferents intensitats d’intenció descontrolen l’existència.
Només diferents intensitats de claror emocionen en reflexes.
Reflexes al buit...
Reflexes el buit…
Què és l’objecte
sense el fetitxisme del subjecte?
Era clara la nit…
|
||||
7. |
La humanitat
04:46
|
|||
Com anem?
Qui anem?
Per què anem?
Cap on anem?
És suprema
la intenció
que seguim
o no val la pena?
Devorem…
El sentit va i ve en la vida
però la vida no té sentit,
triomfaré en la fugida
o triomfaré extingit.
Què fem?
Per què ho fem?
Avancem
o tirem enrere?
La raó
sospira significats
sabent
que l’absurd ja ha vençut…
Que vols fer-te un demà
pensa en què has d’invertir
devorem per ser carronya.
Que avui vols guanyar
a qui destruir?
Devorem per ser carronya.
Saps que tots els intents deixaran d’existir
devorem per ser carronya.
I només oblidar
tot el que s’ha esfumat
devorem per ser carronya.
El sentit va i ve en la vida
Però la vida no té sentit,
triomfaré en la fugida o triomfaré extingit.
|
||||
8. |
||||
9. |
Tot
03:56
|
|||
Tot es perd
tot es trenca
tot se’n va
tot s’ensorra
tot es mor
tot se’n va.
Tot es perd
però potser quedaran
aquells instants, allà,
apart del temps
tal i com sentim
que vam viure.
Tot es mor
i fins que desapareguis
seré aliment
de la teva memòria.
Tot se’n va.
Només som
la nostra història.
Sigui en nosaltres
realitat o fantasia
només ens queda
relats d’eternitat
d’aquells dies.
Són realitat o fantasia?
|
||||
10. |
La pena
01:40
|
|||
Creus, crees, sents?
No vull sentir
res per tu.
No et vull.
Em fas pena.
Fas pena.
et comprenc
|
||||
11. |
Falsa compassió
00:28
|
|||
12. |
||||
El dia que s’acabi el temps
quan el sol s’apagui per mi,
el dia de l’eterna nit
sense somnis
quan per fi deixi de patir.
El dia que, de matinada, Ella
em visiti per fi...
Aquell dia pensa en mi
descansaré en pau, amic
calla no ploris per mi
he escollit el meu camí.
El dia sense llum
abans del meu enterrament
quan les mosques
ponguin en mi,
el dia que ningú
tanqui els meus ulls
que cap llàgrima caigui per mi,
el dia que vegis
que la meva mirada
no es fixa en tu…
Aquell dia pensa en mi
descansaré en pau, amic
calla no ploris per mi
he escollit el meu camí.
Si em moro o no em moro...
Quina importància té que mori?
El dia que s’acabin els records
quan la mort em trobi per fi,
el dia que arriba
el gran desengany
quan la vida es mofa de tu,
el dia que sàpiga que no sóc res
i res hi ha per mi...
Aquell dia pensa en mi...
|
||||
13. |
La compassió
03:19
|
|||
T’estimo
t’entenc
et comprenc.
Sento el teu dolor.
Quan et miro, enyoro;
els teus ulls i la meva tristesa són un.
|
||||
14. |
If you like RES, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp